De vegades es confon amb una alga: la posidònia (Posidonia oceanica) és en realitat una planta amb flors marina, endèmica de la Mediterrània. Els seus extensos alguers sovint es descriuen com un dels ecosistemes més valuosos de les nostres costes, i són ben presents a la reserva de Cerbère-Banyuls.
Per què l’alguer és essencial
- Acull una gran biodiversitat: viver i refugi per a nombroses espècies.
- Produeix oxigen i emmagatzema carboni.
- Protegeix el litoral esmorteint l’energia de les onades i retenint els sediments.
Un ecosistema fràgil
L’alguer de posidònia és sensible als fondeigs, a les obres costaneres i a la degradació de la qualitat de l’aigua. El seu creixement és molt lent: uns quants centímetres l’any com a màxim, de manera que un alguer degradat triga moltíssim a refer-se. A la Costa Vermella, aquestes praderies submarines acullen en particular la nacra, una gran petxina avui en perill. Preservar l’alguer és, doncs, preservar també els qui hi viuen.
Aquests munts marrons a la platja: les banquetes
A l’hivern, el mar diposita sobre la sorra gruixuts matalassos de fulles mortes de color bru rogenc. Molta gent els pren per deixalles o algues escampades: són les banquetes de posidònia, i tenen una funció precisa. En esmorteir les onades i retenir la sorra, protegeixen la platja de l’erosió durant els temporals. Retirar-les sistemàticament equival a exposar la riba i haver de reposar sorra després.
La seva olor, sovint retreta, ve simplement de la descomposició vegetal, com un munt de fulles al bosc. Alguns municipis del litoral les deixen al seu lloc fora de temporada i només en netegen una part a l’estiu, un equilibri entre la comoditat dels banyistes i la protecció de la costa.
El gest del bussejador
Controlar la flotabilitat, no fondejar sobre l’alguer, no agafar res: reflexos senzills per preservar l’«or verd» de la Mediterrània.
Per aprofundir-hi, els equips científics de l’Observatori Oceanològic de Banyuls estudien aquests hàbitats: un tema al centre de l’eix Protegir del festival.